El cas de Joan

   Començar a caminar és un dels moments més especials en el desenvolupament d'un xiquet, tant per a ell com per als seus pares.

 
     No hi ha una edat determinada perquè el xiquet comence a caminar. Alguns xiquets comencen a caminar als nou mesos, i altres als 12 o 13 mesos d'edat. Cada xiquet evoluciona a un ritme diferent.  

       Els pares només han de començar a preocupar-se quan el xiquet no camina a partir dels 18 mesos.
 

En aquest cas, Joan té un any i mig i encara no camina. És normal que Ana es preocupe, hauria de parlar amb els pares i que ells vagen al pediatre per a que reben l'orientació necessària, o que descarten algun problema que pugue presentar el xiquet.
 

      Alguns experts afirmen que el caminar del xiquet és genètic. Si els seus pares van caminar en una edat primerenca, el xiquet també ho farà. El mateix passarà si hi va haver algun retard. A part d'això, el caminar d'hora o no, està relacionat amb el físic del nadó, amb el seu pes, la seva alçada, si té algun problema o algun trastorn, si fa exercicis, si rep o no estímuls. Depèn també del seu entorn.
 

    Cal donar-li temps al xiquet, perquè no tots aconsegueixen caminar a la mateixa edat. Cadascú té el seu propi ritme d'aprenentatge.
 

Una solució per a que progresse és treure-li la por i estimular-li a caminar:

Per aconseguir que no tingui por, el xiquet ha de acostumar-se a caure i veure que no li passa res. La seva mare ha de tenir la mateixa actitud i no ha d'expressar les seves pors quan es cau. No ha sobreprotegir al xiquet.

Per estimular-li, Ana podria fer exercicis a l'escola infantil per a que enforteixi els braços i les cames.