El cas de Marta

Marta és una xiqueta de la classe de P1.Encara no sap parlar, però està clar que li encanta anar a l'escola infantil i que s'alegra quan veu a Laura, la mestra. Un dia, la mare de Marta li pregunta a  Laura que si pot parlar amb ella perquè està molt preocupada amb la conducta de la xiqueta: li preocupa que  Marta no pare d'obrir els calaixos a casa i de llençar tot el que hi ha dins, i que , per molt que ella li digui que això no es fa, la renyisca o la castigue, ella segueixi fent-ho. Laura li explica a la mare de Marta que és una conducta normal a l'edat de la xiqueta i no li dóna més importància. ¿Estàs d'acord en com ha actuat Laura? ¿Com actuaries?

Anem a analitzar aquest cas des d'una perspectiva objectiva i subjectiva.
 

D'una banda si analitzem el cas des d'una visió objectiva, ens trobem davant d'una situació de certa problemàtica familiar.
Una xiqueta d'un any d'edat que llança tots els objectes que hi ha dins dels calaixos i no es reprimeix davant dels càstigs de la seva mare. Per això, aquesta decideix demanar-li consell a la seva mestra.
 

En primer lloc, basant-nos en les teories de diversos autors podem pensar que la xiqueta només està observant el seu entorn i que la seva conducta és pròpia de la curiositat que sent. Això explica la poca importància que li dóna la mestra.
 

En segon lloc, també podríem pensar que la xiqueta pateix certa afectivitat i amb aquest comportament pretén cridar l'atenció de la seva mare. Per això, aquesta hauria ignorar la conducta i per això penso que la mestra hauria d'haver informat a la mare que aquesta pot ser la causa.
 

D'altra banda, si tractem el cas subjectivament penso que la mestra hauria d'haver explicat a la mare perquè obviar la conducta de la seva filla i no tan sols dir-li que és una conducta normal a la seva edat.
La seva mare també hauria d'explicar a la xiqueta perquè el seu comportament està malament i aplicar reforçaments i recompenses segons veu que la xiqueta deixa de fer-ho.