El cas d'Elena 2

  
      Elena té 15 mesos i encara no diu cap paraula, els xiquets i xiquetes comencen a pronunciar les primeres paraules cap al final del primer any de vida i Elena encara no diu res, és possible que tingue un problema d'audició, per això també es distrau fàcilment.

     Miguel ha fet bé en avisar als seus pares de que la xiqueta pot tindre un problema d'audició. Els pares d'Elena no haurien d'esperar en anar a veure un especialista, ja que ell a través d'estudis audiomètrics, detectarà el nivell de la seva capacitat auditiva.

     Elena té uns pares joves, i per motiu de treball, han de deixar-la amb la seva iaia, i no rep tota l'atenció que hauria de necessitar. El desenvolupament de la parla i del llenguatge depenen de la capacitat de sentir, si la xiqueta no escolta i no desenvolupem en ella, habilitats auditives, no serà capaç d'aprendre ni reproduir els sons, no entendrà el significat d'ells i per tant no podrà parlar.

     No canviaria a Elena de classe, perquè una vegada detectat el problema ja es poden prendre unes mesures adequades, i Elena podria sentir-se malament per estar amb xiquets més xicutinys que ella, possiblement els seus companys a través del joc la estimulen i, a poc a poc vagi pronunciant algunes paraules.

Tampoc la castigaria perquè ella no té culpa de tindre uns pares que no es preocupen prou d'ella, i tampoc que no se li hage detectat a temps el problema d'audició.

     Miguel per Ajudar a Elena hauria de parlar-li de front, amb paraules senzilles. No cridant, parlant-li de front a poc a poc, a la seva alçada perquè li pugue vore bé la cara. No ha de parlar de pressa, ho ha de fer clar, amb un llenguatge melòdic i a un ritme adequat i emprant gestos.

El cas d'Elena.

       Elena té 15 mesos i encara no diu cap paraula, els xiquets i xiquetes comencen a pronunciar les primeres paraules cap al final del primer any de vida i Elena encara no diu res, és possible que tingue un problema d'audició, per això també es distrau fàcilment.

      Miguel ha fet bé en avisar als seus pares de que la xiqueta pot tindre un problema d'audició. Els pares d'Elena no haurien d'esperar en anar a veure un especialista, ja que ell a través d'estudis audiomètrics, detectarà el nivell de la seva capacitat auditiva.

    Elena té uns pares joves, i per motiu de treball, han de deixar-la amb la seva iaia, i no rep tota l'atenció que hauria de necessitar. El desenvolupament de la parla i del llenguatge depenen de la capacitat de sentir, si la xiqueta no escolta i no desenvolupem en ella, habilitats auditives, no serà capaç d'aprendre ni reproduir els sons, no entendrà el significat d'ells i per tant no podrà parlar.

     No canviaria a Elena de classe, perquè una vegada detectat el problema ja es poden prendre unes mesures adequades, i Elena podria sentir-se malament per estar amb xiquets més xicutinys que ella, possiblement els seus companys a través del joc la estimulen i, a poc a poc vagi pronunciant algunes paraules.
Tampoc la castigaria perquè ella no té culpa de tindre uns pares que no es preocupen prou d'ella, i tampoc que no se li hage detectat a temps el problema d'audició.

      Miguel per ajudar a Elena hauria de parlar-li de front, amb paraules senzilles. No cridant, parlant-li a poc a poc i clar, amb un llenguatge melòdic i a un ritme adequat.