Sessió de psicomotricitat 2

La Psicomotricitat és una intervenció centrada sobre la globalitat del xiquet a partir de la comprensió d'una expressivitat corporal, on el cos en moviment, la intel · ligència i l'afecte estan units Té com a finalitat afavorir l'expressivitat psicomotriu del xiquet, en el qual es dóna la unió entre l'estructura motriu, l'estructura afectiva i les possibilitats cognitives. L’infant és un ser global, la interrelació entres els aspectes motrius, cognitius, afectius i socials de la persona. A partir d’aquesta globalitat es pot comprendre els desitjos, les possibilitats de comunicació, etc.

L’educació psicomotriu és una pràctica educativa , que a partir de la vivència del cos, moviment i acció, actua sobre la globalitat del xiquet, per tal que aprengue a conèixer a si mateix i  relacionar-se amb els altres.

Eric acaba de tindre un germà, i l'arribada d'un nou membre de la família és un canvi important, tal com donar-li més atencions al nounat, això suposa una mica d'exclusió cap a Eric, el qual pot estar sentint gelosia ja que ha deixat de ser el centre d'atenció dels seus pares i potser se senti malament per això.

Sandra està actuant de manera correcta a preparar la seva pròxima sessió de psicomotricitat, ja que mitjançant la sessió pot veure la manera d'actuar i les emocions que poden arribar a expressar Eric.

Actuaria de la mateixa manera que Sandra i a través dels diferents jocs observar per saber que necessita Eric per poder ajudar o comunicar als pares. Em centraria en la fase d'expressivitat motriu i simbòlica ja que en aquesta fase, els xiquets descarreguen molta quantitat d'energia, tensió, etc ... i es tracta que el xiquet visqui els seus moviments, descobrint a cada moment internament, sentint el plaer dels mateixos i del que li aporta, aconseguint una descàrrega tònica que el portarà a assolir la descàrrega emocional. Alhora que s'avança en la motricitat, el xiquet anirà disminuint el seu esforç, de manera que anirà dirigint la seva atenció cap als diferents objectes de la sala, previ al joc simbòlic. Aquí es manifestarà la vivència personal de cada un, ja que és d'aquesta manera quan el xiquet intentarà entendre la realitat de la seva experiència simulant en el joc.

Sessió de psicomotricitat

La Psicomotricitat és una intervenció centrada sobre la globalitat del nen a partir de la comprensió d'una expressivitat corporal, on el cos en moviment, la intel · ligència i l'afecte estan units (globalitat).
 Té com a finalitat afavorir l'expressivitat psicomotriu del xiquet, en el qual es dóna la unió entre l'estructura motriu, l'estructura afectiva i les possibilitats cognitives,

Eric acaba de tindre un germà, i l'arribada d'un nou membre de la família és un canvi important, tal com donar-li més atencions al nounat, això suposa una mica d'exclusió cap Eric,el qual pot estar sentint gelosia ja que ha deixat de ser el centre d'atenció dels seus pares i potser se senti malament per això.

Sandra està actuant de manera correcta a preparar la seva pròxima sessió de psicomotricitat, ja que mitjançant la sessió pot veure la manera d'actuar i les emocions que poden arribar a expressar Eric.

Actuaria de la mateixa manera que Sandra i a través dels diferents jocs observar per saber que necessita Eric per poder ajudar o comunicar als pares. Em centraria en la fase d'expressivitat motriu i simbòlica ja que en aquesta fase, els nens descarreguen molta quantitat d'energia, tensió, etc ... i es tracta que el nen visqui els seus moviments, descobrint a cada moment internament, sentint el plaer dels mateixos i del que li aporta, aconseguint una descàrrega tònica que el portarà a assolir la descàrrega emocional. Alhora que s'avança en la motricitat, el xiquet anirà disminuint el seu esforç, de manera que anirà dirigint la seva atenció cap als diferents objectes de la sala, previ al joc simbòlic. Aquí es manifestarà la vivència personal de cada un, ja que és d'aquesta manera quan el xiquet intentarà entendre la realitat de la seva experiència simulant en el joc.

El cas de Marta 2

Al llegir les opinions dels meus companys, m'he donat compte que hi ha certs aspectes que no m'havia parat a pensar, tal com que els xiquets o xiquetes els agrada observar tot el que passa al seu voltant i els agrada imitar gran part del que fan els adults, també que serie bo explicar-los què és cada objecte amb dinàmiques i així també aprendrien com es diu aquest objecte i per a què serveix, i adonar-se'n per si mateixos que hi ha certs objectes que no han de tocar perquè poden fer-se mal.

El cas de Marta

Marta és una xiqueta de la classe de P1.Encara no sap parlar, però està clar que li encanta anar a l'escola infantil i que s'alegra quan veu a Laura, la mestra. Un dia, la mare de Marta li pregunta a  Laura que si pot parlar amb ella perquè està molt preocupada amb la conducta de la xiqueta: li preocupa que  Marta no pare d'obrir els calaixos a casa i de llençar tot el que hi ha dins, i que , per molt que ella li digui que això no es fa, la renyisca o la castigue, ella segueixi fent-ho. Laura li explica a la mare de Marta que és una conducta normal a l'edat de la xiqueta i no li dóna més importància. ¿Estàs d'acord en com ha actuat Laura? ¿Com actuaries?

Anem a analitzar aquest cas des d'una perspectiva objectiva i subjectiva.
 

D'una banda si analitzem el cas des d'una visió objectiva, ens trobem davant d'una situació de certa problemàtica familiar.
Una xiqueta d'un any d'edat que llança tots els objectes que hi ha dins dels calaixos i no es reprimeix davant dels càstigs de la seva mare. Per això, aquesta decideix demanar-li consell a la seva mestra.
 

En primer lloc, basant-nos en les teories de diversos autors podem pensar que la xiqueta només està observant el seu entorn i que la seva conducta és pròpia de la curiositat que sent. Això explica la poca importància que li dóna la mestra.
 

En segon lloc, també podríem pensar que la xiqueta pateix certa afectivitat i amb aquest comportament pretén cridar l'atenció de la seva mare. Per això, aquesta hauria ignorar la conducta i per això penso que la mestra hauria d'haver informat a la mare que aquesta pot ser la causa.
 

D'altra banda, si tractem el cas subjectivament penso que la mestra hauria d'haver explicat a la mare perquè obviar la conducta de la seva filla i no tan sols dir-li que és una conducta normal a la seva edat.
La seva mare també hauria d'explicar a la xiqueta perquè el seu comportament està malament i aplicar reforçaments i recompenses segons veu que la xiqueta deixa de fer-ho.

Lo que espere d'aquest curs.

En aquest curs espere que en acabar puga comptar amb els coneixements necessaris per saber tractar amb xiquets i xiquetes de 0 a 6 anys, a més que em serviran en la meva vida privada com a futura mare. Espere que no tots els aprenentatges siguen memorístics, sinó que estiguen vinculats a la pràctica ja que en un futur és on els veuré reflectits. També, espere aprendre a treballar cooperativament perquè l'educació no és cosa d'un, sinó que els agents involucrats en l'educació d'un xiquet o xiqueta són diversos, començant per les famílies. Per finalitzar, voldria dir que espere acabar amb una sèrie de recursos que em puguen permetre preparar una classe infantil.